05/04/2005

OPINIÓN
CARTAS
Anna Climent i Montllor (bióloga i presidenta de la Coordinadora d'EStudis Eòlics de El Comtat)

Amb la declaració d'Els Arcs com a paratge natural municipal i l'acceptació de la implantació de set molins en el terme, Castell de Castells demostra que l'únic que li interessa són els diners a cobrar.

Sembla sorprenent i contradictori el comportament del consistori de Castell de Castells quan llegim a la premsa (25/03/2005) que ara ha decidit protegir una figura legal molt important, ni més ni menys que el Paratge Natural Municipal l'enclau natural d'Els Arcs. Els motius pels quals ho va sol·licitar la seua alcaldessa, M. Rosa Pérez, són «el seu alt valor ecològic, paisatgístic i recreatiu».

Són un total de 401 hectàrees on trobem boscos de carrasques, pins i una extensa fauna amb espècies preservades, com ara les àguiles de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) i reial (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el mussol reial (Bubo bubo). Segons declara l'edil de Castells «amb el suport de la Generalitat protegirem la zona [ ] contra les agressions de l'entorn». Per què clar, declarant un parc natural reps una important subvenció.

Però la mateixa alcaldessa, i en el mateix terme municipal agredeix l'entorn autoritzant la instal·lació de 7 aerogeneradors de cent metres d'altura, dels quals també rebrà una suma de diners «que serviran per a amortitzar el deute de 180.000 euros que té l'Ajuntament» declarava la setmana passada a la revista Interviú.

La idea és, si per un costat protegeixes les aus i l'entorn ecològic i uns pocs quilòmetres més enllà les condemnes a mort (recordem que la presència d'aerogeneradors en Navarra és responsable de la mort de milers d'aus cada any), a què juguem? És que acàs hem entrat en el terreny del tot s'hi val? Per tal d'aconseguir una subvenció, una prima, uns diners, puc permetre'm el luxe de defensar la naturalesa a capa i espasa o malmetre-la sense pietat simultàniament en un reduït espai de pocs quilòmetres.

La Sra. Pérez diu dels molins que són «una energia ecològica que no contamina». Sí, és cert, però s'han d'ubicar en zones on faça vent suficient i estable. On no es faça malbé la qualitat ambiental i social de l'entorn.

Pel que respecta a la zona 14 (el Comtat i la Marina Alta), on es preveu la instal·lació de cinquanta molins de cent metres d'altura , no es compleix ni el primer ni el segon precepte. Aleshores hom es pregunta: aquesta dona, tan sensible al valor paisatgístic d'una zona i tan preocupada per les energies alternatives, ho estaria d'igual manera si no rebera diners dels molins i ara també de la declaració del Paratge Natural Municipal?

És el color verd dels diners el que la fa ser més ecològica? A més també s'han identificat en la cova de Santa Maira, també en Castell de Castells (Información 25/03/05) residus de fruits que menjaven els caçadors prehistòrics. Un altre motiu més per a considerar la importància de conservació de l'entorn donades les joies culturals i naturals que s'hi poden trobar.

No ens enganyem senyora Pérez, si preserves una zona com a espai natural no pots agredir-la posant molins, és incompatible.

Aquesta vegada se li ha vist el plumero, i la gent de Castells comença a fartar-se'n. I la resta de la comarca ja li ha vist ara la cara oculta. El negoci dels diners li pot costar el càrrec. No s'oblide que el decurs dels seus actes romandrà impertorbable al llarg dels anys per a vergonya seua i dels seus successors.

[Veure edició impressa]