| CARLES ARNAL - Diputat d'Els Verds-L'Entesa al Parlament Valencià.
Recentment, el PP valencià mostra un inèdit interès pel medi ambient. A banda de
la preocupació per la Posidonia oceànica (únicament si és afectada per
desaladores socialistes, però no per ports esportius o per regeneracions de
platges) i la preocupació pel canvi climàtic (únicament si és causat per la
desalació) ara apareix la preocupació per la desertificació que suposadament
causaria la derogació del ja obsolet Pla Hidrològic Nacional. Preocupació que
ha portat a demanar la inclusió d'aquest tema en el projecte de Constitució
Europea. Caldria que revisarem el risc de desertificació i les seues causes per
veure si és coherent l'aparent preocupació del PP al respecte.
Per desertificació s'entén l'extensió de les condicions de desert que es pot
ocasionar per causes naturals o, especialment, humanes. El resultat d'aquest
fenòmen és un empobriment de la biodiversitat i de la capacitat productiva dels
ecosistemes. Un perill que fa temps que les institucions internacionals han
assenyalat per al País Valencià, on quasi la totalitat del territori està
inclosa a l'única àrea europea amb molt elevat risc de desertificació
(Conferència de Nairobi sobre la desertificació, 1977). Les causes poden ser
diverses: contaminació de sòls, salinització per sobreexplotació hídrica, etc.,
però en el nostre cas, la causa més important és la pèrdua de sòl: l'erosió.
Al País Valencià tenim unes condicions naturals que generen un elevat risc
potencial de provocar erosió hídrica (l'altra, l'erosió eòlica, té baix risc en
comparació). El clima mediterrani presenta característicament una distribució
irregular de les precipitacions amb concentració de fortes pluges en curts
períodes de temps. Per altra banda, vivim en un país muntanyós, amb pendents
acusades en bona part del territori. Però fins i tot amb aquestes condicions,
si el sòl està protegit per una densa i completa coberta vegetal (encara que
siga arbustiva) l'erosió real pot ser molt baixa, malgrat l'alt risc potencial.
Lamentablement, durant molt de temps els humans hem anat eliminant, empobrint i
alterant la coberta vegetal, de manera que aquesta és molt feble en gran part
del territori, cosa que pot originar pèrdues importants de sòl en curts
períodes si es dóna la combinació adequada: poca vegetació, pendent, pluges
torrencials.
Les causes de la deforestació i de la degradació de la coberta vegetal són
essencialment humanes. Algunes venen actuant des de fa segles, com és
l'ocupació agrícola de terres de muntanya, el pastoreig i l'explotació
forestal. Aquestes causes estan en retrocés al nostre territori des de
principis del segle XX. Encara així poden presentar-se llocs on tenen
importància puntual, donat que encara es produeixen, per exemple, roturacions
de terres forestals per ubicar dubtosos camps de regadiu, tot i que la
tendència general siga l'abandonament dels conreus. També han contribuït a la
deforestació els incendis forestals, que tenen causes humanes en la seua major
part (un 90%) i que serien evitables en gran part amb bones polítiques de
veritable prevenció.
Però hi ha altres causes d'erosió (i al final de desertificació) que s'obliden
freqüentment i que tenen responsabilitat humana, fins i tot de la pròpia
administració teòricament encarregada d'evitar aquest procés. A banda de les
causes citades, estem perdent cada dia sòl per males pràctiques agrícoles i per
l'ocupació poc respectuosa de terres forestals per diferents activitats
humanes. L'apertura de camins i carreteres, el bastiment d'infrastructures, la
segona residència, les instal·lacions recreatives poc respectuoses amb el medi,
parcs eòlics ubicats en muntanya, pedreres per l'obtenció d'argiles, etc.,
estan eliminant en molts llocs la pobra i fràgil coberta vegetal que hauríem
d'apreciar i defensar molt més.
Fins i tot actuacions permeses, fomentades o finançades per la mateixa
administració acaben eliminant la coberta vegetal, encara que l'intenció (sobre
el paper) siga la d'evitar l'erosió. El Pla General d'Ordenació Forestal (PGOF)
preveu uns tallafocs que suposen l'eliminació total o parcial de la vegetació
d'unes 70.000 has. L'eliminació de vegetació natural amb el nom de neteja
forestal és una pràctica habitual, promoguda i finançada per la pròpia
administració autonòmica.
Què hi ha de veritable interès del PP per la desertificació? Si hi hagués una
genuïna i sincera preocupació per part del partit que ens governa i que per
tant administra els pressuposts, subvenciona, concedeix autoritzacions i vigila
(o no) les intervencions sobre el medi natural, veuríem altres coses. Veuríem
un pla de lluita contra la desertificació ben dotat econòmicament; veuríem una
regulació estricta que evitara la deforestació per causes humanes; veuríem un
seguiment sistemàtic i rigurós dels fenòmens erosius? Però no estem veient res
d'açò. Tot el contrari, fins i tot es presenten documents on es minimitza la
realitat dels fenòmens erosius al nostre territori, com fa l'esmentat PGOF. El
projecte de llei del Sòl No Urbanitzable i la recent Llei d'Ordenació del
Territori, defugen la declaració sistemàtica dels sòls forestals i els
agrícoles d'alta fertilitat com a sòls protegits.
En definitiva, la preocupació del PP per la desertificació només és per a
insistir en el transvasament de l'Ebre, sortosament descartat ara, el qual
anava a intensificar els processos erosius i d'inutilització de sòls. El traçat
previst suposava grans pèrdues de terres agrícoles i forestals, a més
d'incentivar noves roturacions agrícoles i els usos malbaratadors de l'aigua
associats a camps de golf i urbanitzacions, fenòmens aquests que agreugen més
encara el risc de desertificació. Si el PP està preocupat de veres per la
desertificació té moltes coses a fer, començant per rectificar la seua política
actual.
www.terracritica.org
Article Levante-EMV
19/09/2004
|