CARLOS DE AGUILERA, membre de la Junta Rectora del WWF Fons Mundial per a la Natura-Espanya ADENA

M'ho deia fa uns dies un dels alcaldes «muntanyencs» de les comarques d'Alacant (ja saben vostès que la Direcció general d'Indústria, o millor dit, la seua direcció), anomena així els habitants de les zones de l'interior alacantí. «Ens les volen ficar amb calçador», després de prometre'ns que dins de vint-i-cinc anys les llevaran.

Crec que aquesta és una de les millors definicions de desenvolupament insostenible que he escoltat mai. Unes torres eòliques amb data de caducitat, perquè no ens preocupem. Passen de quaranta i tantes mil les al·legacions que s'han presentat en contra del Pla Eòlic Valencià. És per a parar-se a pensar que tal quantitat d'opinions en contra no és únicament el fruit d'una reflexió més o menys ecologista dirigida o manipulada pels qui estem oposats al pla. Però no són solament unes firmes, sinó arguments –un darrere d'un altre– per qüestions del més pur sentit comú i del millor enteniment dels valors d'un territori en el qual, tots els ajuntaments, sense deixar-ne ni un, han subscrit en declaracions oficials que no volen que els seus termes municipals siguen objecte d'instal·lacions industrials en les seues muntanyes.

És per a parar-se a pensar que algú crega que ambdues zones «culpables» de les comarques d'Alacant –les anomenades 14 i 15– s'hagen coaligat en nom d'una uniformitat política, quan no ha estat així. I seria també per a pensar que alguna cosa ha d'anar malament al projecte quan s'han trobat i denunciat més de cent violacions legals, des de la Constitució Espanyola a les ordenances municipals, passant per les lleis de protecció de la naturalesa, l'estatal i la valenciana, i d'altres tantes incongruències –d'aquestes que s'obliden de tant en tant– quan el poder polític tanca els ulls i obliga els ciutadans a acudir al poder judicial.

I ja hem començat per ací. Les autoritats posen tota classe de traves per a lliurar al Sindic de Greuges la documentació pertinent –és a dir, un delicte– quan la seua obligació és ser transparent. I el Sindic demana auxili a les pròpies coordinadores perquè li envien els papers. I no hi ha ni una sola justificació de l'Administració, ni una sola explicació perquè algú intente convèncer-nos.

Perquè, recentment, jo mateix vaig ser convidat a exposar –a Ràdio Alcoi– les raons per les quals ens oposem a les torres eòliques en l'interior de les nostres comarques. Amb mi hi havia dos representants de la Zona 14, d'Alcoi cap amunt, i dos més de la Zona 15, persones imposades en la raó, en els termes, en l'exposició, en els motius i en l'estudi de la qüestió. Tots ells van exposar en moderades i justes paraules les raons de la nostra oposició.

Ens van donar un temps per a explicar-nos i, quan faltaven només uns minuts, l'emissora va donar entrada a un tècnic –representant de la Generalitat– el qual va exposar les raons que ja coneixem per a justificar l'energia eòlica, fent un cant a la seua bondat, –que en cap moment intentem negar– obligant-nos a la dicotomia de la producció per a atendre la demanda (així, sense matisos) i fent una passada ràpida per les energies alternatives que no són les del vent.

Es va permetre dir que «de la solar, res» per a continuar amb la seua exposició «supertècnica», tractant-nos a nosaltres com alumnes de primària. I ací és on se li va veure la poteta, com en el conte infantil. La Generalitat senta càtedra dient que l'energia solar no val. Supose que sabria el tècnic que en el minut següent no donava temps a contestar-li i va exposar amb suficiència el seu missatge. De la solar, res. Quan tot el món sap que és l'energia del futur, quan ja es coneixen paràmetres i càlculs eficaços que apunten a una transformació de les teulades en petites centrals sense cables i sense servituds, quan els estudis avancen molt més ràpidament que els eòlics i quan la insistència medul·lar de la naturalesa ens envia radiació solar de forma constant i vent de forma inconstant. Per l'única raó d'una política equivocada deixa constància del aïllament de la Conselleria d'Indústria.

És una bella manera de fer política quan, darrere del núvol que tapa la veritat, apareixen subvencions –més per a l'eòlica, menys per a la solar, que aquest és altre tema– i apareixen connivències amb les grans empreses del ram, i apareixen publicitats en forma de milions d'euros.

He rebut recentment una carta de Suïssa que acaba dient el següent: «Els polítics espanyols, no contents amb que s'hagen devastat gairebé totes les costes, permeten ara la destrucció de les muntanyes. És increïble el molt que volen els diners de les subvencions i què poc el seu país».

CARLOS DE AGUILERA
Diario Información
3 d'octubre del 2004