Ben mirat, si Caín va matar
Abel fou a conseqüència que el primer es dedicava a treballar
la terra, mentre que el germà era pastor d'ovelles. És a dir,
que la incompatibilitat radical entre diferents maneres d'enfocar l'economia
és immemorial. I continua en vigor. A hores d'ara, la incompatibilitat
no es troba entre agricultors i ramaders -tantes pel·lícules
de vaquers que inspiraren!-, sinó entre agricultors o ramaders i
partidaris del turisme rural.
Amb l'economia rural basada estrictament en l'agricultura
o la ramaderia, ja hem vist i veiem cada dia què passa: el personal
abandona el camp i se'n va a viure a les ciutats. Això empitjora
la vida del camp i la vida de la ciutat, naturalment. Si la gent fóra
raonable -cosa dificilíssima, ja ho sé-, s'intentaria compaginar
el turisme rural amb l'agricultura o la ramaderia, sobretot si aquestes
signifiquen una manera eficaç d'enjardinar el nostre paisatge i així
donar una visió de naturalesa cultivada i viva als ciutadans que
el visiten durant els caps de setmana i les vacances.
A Catalunya, per les informacions que dispose i per l'èmfasi
publicitari que s'hi posa, sembla que es va aconseguint una complementarietat
encertada entre agricultura o ramaderia i proposta de turisme rural. Quan
arriba el cap de setmana o les vacances, els ciutadans catalans -com els
de tot arreu, és clar- estan fins al capdamunt de la ciutat i, a
més a més, els agrada visitar el país. Al país
dels valencians, però, encara falta molt perquè els seus ciutadans
s'interessen per apamar el propi territori.
Solen visitar Honolulú o la neu de Terol o el
restaurant més pròxim a la ciutat, abans que fer-se una idea
dels paisatges del seu país. I és que ni tan sols s'han fabricat
mites turístics, com el romànic de Boí o les restes
romanes de Tarragona. Així, són moltíssims els valencians
que no han visitat mai el palmerar d'Elx, com es veu que tampoc ho ha fet
Catalunya Cultura, pels comentaris que feien la setmana passada sobre la
possible declaració de patrimoni de la humanitat d'alguns indrets
del nostre país global.
Al país dels valencians, on més visible
resulta l'enfrontament entre la mentalitat tradicional agricultora -la ramadera
pràcticament ha desaparegut- i la mentalitat renovadora que aposta
per un turisme rural és justament en aquells territoris on el seu
paisatge guanya en atractiu a la majoria dels paisatges. Per exemple, a
les valls interiors de la Marina Alta i del Comtat: les vall de Laguar,
Ebo, Alcalà, Gallinera, Travadell i Seta. M'imagine que a vostès
ni els sonaran aquests noms, però facen-me cas i, ara que els arbres
de la fulla caduca perden la vida en un últim esclat de colors cremats,
visiten aquestes valls i m'ho agrairan.
Aleshores també comprendrien vostès la
raó per la qual considere un mal pensament de les conselleries de
Medi Ambient i d'Indústria de la Generalitat pretendre autoritzar
la instal·lació de centenars d'aerogeneradors o molins de
vent precisament en aquestes valls precioses, dins del projecte del pla
eòlic valencià. Està molt bé això de
les energies alternatives, però resulta
demencial que fugint del foc caiguem a les brases. Perquè l'impacte
mediambiental que aquests molins de vent horribles poden suposar, és
ben probable que deixe en suspens la possibilitat d'atraure cap turisme
rural mínimament quantificable.
Comprendrien vostès, per tant, que -encara que
siga a la meua edat madura i sense que servesca de precedent- em solidaritze
amb els ecologistes de Muro, Alcoi i Cocentaina que, a més de presentar
tota una sèrie d'al·legacions al pla eòlic, demanen
que s'excloga de la zona dels molins de vent l'àrea corresponent
als municipis d'Almudaina, Balones, Benillup, Benimassot, Castell de Castells,
Fageca, Famorca, Gorga, Billeneta, Tollos, la Vall d'Alcalà, la Vall
de Laguar i la Vall d'Ebo, valls interiors de la Marina Alta i del Comtat
bàsicament.
I l'argumentació dels ecologistes segueix una
lògica contundent. Volen l'exclusió d'aquesta zona "tant pel
seu alt valor natural i paisatgístic com per les pèssimes
repercussions socioeconòmiques que tindria la instal·lació
de parcs eòlics en una zona que ha apostat per un model de turisme
rural basat especialment en la qualitat de l'entorn". Que ha apostat? Jo
diria en tot cas que hi hauria d'apostar, si hi haguera un cert trellat,
sempre tan escàs.
Però tot no són desgràcies, envelliment
i despoblament en el món rural. Gràcies a la incipient existència
d'aquest turisme, hi ha cada dia més gent que aprecia les delícies
de viure en un nucli urbà reduït i envoltat de naturalesa cultivada,
sense renunciar per això als avantatges de la ciutat. A la Vall d'Alcalà
-un poble de menys de cent habitants-, cinc matrimonis joves s'han posat
d'acord per tenir fills alhora i aconseguir d'ací a pocs anys que
s'òbriga de nou l'escola del poble.
Que l'atzarosa fortuna els acompanye!
Ignasi Mora. Escriptor.